ara un podcast? fa falta?

 Ja feia temps que hi pensava. Volia fer un podcast, jo sol, sense ajuda de ningú. Fer-ho a la meva manera sense dependre de ningú: ni dels seus horaris, ni opinions, ni gustos, ni res. Però després vaig reflexionar-hi, i la veritat, no tinc una veu gaire bonica, i aguantar-la durant una hora podria ser un suplici (pregunteu-li als meus amics). Vaig apartar la idea, un paio parlant durant una hora no interessaria a ningú.

Llavors va ser quan vaig conèixer en Jaume, per Facebook. No sé qui va demanar la petició d'amistat a qui ni quina amistat en comú teníem, però va passar. Total, que un cop amics “faceboockils” vaig xafardejar el seu compte, com fem tots en aquests cassos. I cony, quina sorpresa! Aquell eixerit resultava ser d'allò més interessant: tenia un grup de musica, dibuixava còmics i tenia un sentit de l'humor singular, que en aquest cas “singular” vol dir exactament això, singular. Durant les següents setmanes ens vam començar a intercanviar comentaris i a fer-nos conyes. Érem com una parella d'aquelles que surten a les pel·lícules que s'enamoren per carta; almenys en el meu cas. Com podia que ser que aquell home polifacètic no fos famós? No ho arribava a comprendre. Vaig decidir fer-hi alguna cosa i el vaig entrevistar a la meva web. Segurament no el vaig llançar a l'estrellat però si que em va quedar clar que volia fer alguna cosa amb ell, i no, no era sexe ni res semblant.

Va ser just un dia tombat al llit pensant en com fer-me ric sense matar-m'hi gaire quan em vaig il·luminar. Vaig tancar la bombeta que havia encès sense voler i em vaig dir: ”és ell, amb ell he de fer el podcast”. I així li vaig dir, però va tirar pilotes fora. Semblava interessar-li ben poc, és més, encara ara dubto si ha escoltat mai un podcast o sap què és. Però a la segona va anar la vençuda i el vaig convèncer amb males arts: jo ho faria tot i ell només hauria de xerrar.

Una setmana després ja estem a punt per gravar la primera entrega del nostre podcast i no sé del cert ni de què parlarem, ni sí es podrà escoltar amb un mínim de qualitat i ni sí tindrà èxit. Això sí, us puc prometre que no haureu sentit res igual, ja sigui per bé o per mal.