Com he acabat sent un maleït malparit. Per Jaume Fibla.

Hola, amics. Sóc en Jaume, en Jaume Fibla. Potser aquest nom no us soni de gaire, però... i si us dic que també se'm coneix com el mític Mr. Jau, o Jaumesclub? El sensual sex symbol cantant del grup musical de moda “The Xuscos”, o el genial dibuixant del còmic referent número 1 de l'underground català: “Superporc”...? ja us comença a sonar oi que si? Ehem... no? Tampoc? Que a casa meva em deuen conèixer, dieu? Que en la vostra punyetera vida heu sentit a parlar d'aquestes coses i que el meu nom només us sona per un reputat cantautor calb, o perquè això de Fibla us fa flipar? D'acord, d'acord... potser em toca baixar a la Terra i acceptar que potser el meu vell somni de ser una superstar internacional encara no s'ha complert, i que estic lluny del dia en que tindré un affair tèrbol amb l'Scarlett Johansson... però ben aviat arribarà la meva hora, amics meus, i ho sé perquè en Jacint Casademont, que ignoro si té alguna cosa a veure amb el fabricant d'embotits, m'ha garantit que si hi poso un mínim d'esforç personal, tots aquests somnis i mes es faran realitat gracies al podcast que farem, que gracies a un màgic moment d'inspiració divina varem titular: “Maleïts malparits”.

I què és un podcast? Us preguntareu la majoria... doncs un podcast es... ah, perdó, que ja ho sabeu? que un podcast és una mena de clip de só on s'hi recullen opinions sonores o coses similars a un programa de radio i bla bla bla?... doncs perdoneu-me, nois i noies, jo aquestes paraules “modernilles” no les tenia tant per la mà, sóc un paio que visc en un núvol, què voleu que us digui. I si, si, ja sé que ara no es diu núvol, ara hem de dir que visc en un iCloud o alguna tonteria per l'estil... tot plegat una tocada de nassos. La qüestió és que he acceptat associar-me amb en Jacint, en comprendre que un tipus com ell només podia ser un boig, o un visionari, i no crec que un paio que com jo, dibuixa porcs, pugui ser de cap manera un boig. De fet, va ser aquest detall el que em va fer confiar en ell, quan el passat 29 de Juliol, (mai ho oblidaré), vaig rebre una petició d'amistat a Facebook acompanyada d'aquest missatge d'un desconegut, vull dir, d'en Jacint, que aleshores no el coneixia de res. El missatge deia exactament així:

 “Bones! Merci per acceptar la petició. Vaig veure el teu comentari a "tetasyculos" i vaig començar a fer el tafaner per les teves pàgines...i sorpresa majúscula al descobrir que també dibuixes porcs. JO TAMBÉ, en tinc alguna imatge al meu perfil. Enhorabona per tot: els teus videos i còmics. Salut! JC” 

Quan diu això de “Tetasyculos”, es refereix a una sèrie de vídeos que ell va fer comentant pel·lícules eròtiques dels anys 90, que jo, com a bon erotòman i gigoló, quan vaig trobar casualment, no vaig poder evitar de contemplar amb entusiasme. De manera que, com us deia, el detall de que també li agradés dibuixar porcs, em va tocar el cor de tal manera, que vaig ignorar el fet de que semblava un barbut pervertit, i li vaig obrir el meu cor de bat a bat. I ja son sis mesos d'una amistat entre homes com mai havia viscut, ja que estic acostumat a que al Facebook només m'hi agreguin mosses imponents. Va ser refrescant fer un nou amic de debò, que no estigués interessat en el meu cos, sinó en la meva creativitat i personalitat aclaparadora. I aquí estem, com a dos kamikazes, llançant-nos en el nostre primer projecte junts (i segur que no serà l'últim): un podcast!!! ni més ni menys. Un podcast en català on parlarem del que ens surti de les nostres respectives parts, i ho farem amb entusiasme i joia al cor, esperant que a tots vosaltres, estimats desconeguts, us distregui una mica dels vostres problemes i us faci veure de nou la vida com un camí de rajoletes grogues cap a la felicitat absurda.

Gràcies per ser com sou.

Jau.