Ja feia temps que hi
pensava. Volia fer un podcast, jo sol, sense ajuda de ningú. Fer-ho
a la meva manera sense dependre de ningú: ni dels seus horaris, ni
opinions, ni gustos, ni res. Però després vaig reflexionar-hi, i la
veritat, no tinc una veu gaire bonica, i aguantar-la durant una hora
podria ser un suplici (pregunteu-li als meus amics). Vaig apartar la
idea, un paio parlant durant una hora no interessaria a ningú.
Llavors va ser quan vaig
conèixer en Jaume, per Facebook. No sé qui va demanar la petició
d'amistat a qui ni quina amistat en comú teníem, però va passar.
Total, que un cop amics “faceboockils” vaig xafardejar el seu
compte, com fem tots en aquests cassos. I cony, quina sorpresa!
Aquell eixerit resultava ser d'allò més interessant: tenia un grup
de musica, dibuixava còmics i tenia un sentit de l'humor singular,
que en aquest cas “singular” vol dir exactament això, singular.
Durant les següents setmanes ens vam començar a intercanviar
comentaris i a fer-nos conyes. Érem com una parella d'aquelles que
surten a les pel·lícules que s'enamoren per carta; almenys en el
meu cas. Com podia que ser que aquell home polifacètic no fos famós?
No ho arribava a comprendre. Vaig decidir fer-hi alguna cosa i el
vaig entrevistar a la meva web. Segurament no el vaig llançar a
l'estrellat però si que em va quedar clar que volia fer alguna cosa
amb ell, i no, no era sexe ni res semblant.
Va ser just un dia tombat
al llit pensant en com fer-me ric sense matar-m'hi gaire quan em vaig
il·luminar. Vaig tancar la bombeta que havia encès sense voler i em
vaig dir: ”és ell, amb ell he de fer el podcast”. I així li
vaig dir, però va tirar pilotes fora. Semblava interessar-li ben
poc, és més, encara ara dubto si ha escoltat mai un podcast o sap
què és. Però a la segona va anar la vençuda i el vaig convèncer
amb males arts: jo ho faria tot i ell només hauria de xerrar.
Una setmana després ja
estem a punt per gravar la primera entrega del nostre podcast i no sé
del cert ni de què parlarem, ni sí es podrà escoltar amb un mínim
de qualitat i ni sí tindrà èxit. Això sí, us puc prometre que no
haureu sentit res igual, ja sigui per bé o per mal.
