1x01 Lo de pelis de superherois

Doncs ja som aquí. En aquesta primera entrega hem decidit xerrar sobre les adaptacions a la gran pantalla dels còmics de superherois. Tothom n'ha vista alguna, però quines valen la pena? Com que el tema té molt de suc i estem d'enhorabona per l'estrena hem dividit el programa en dos volums (som molt fans de Kill Bill). Així doncs, ja podeu tirar-vos dues horetes que passen volant escoltant aquests dos folls divagant sobre Batman's, Superman's, Iron-man's, Spiderman's i Vengadores. Esperem les vostres suggerències de temes per la nova entrega, crítiques i súpliques. Fins la setmana que ve. Que ruli!

1X01. Lo de pelis de superherois, volum 1

 

 

1X01. Lo de pelis de superherois, volum 2 

De que anirà el primer programa?

Doncs de les pel·lícules que adapten còmics de superherois. Ja sabeu: Batman, Superman, Spider-man, X-men, Los Vengadores, Blade, El motorista fantasma,... Parlarem de la moda aquesta i dels seus inicis, dels nostres films preferits i els més odiats, també dels errors que es donen en aquestes adaptacions i molt més. Tant és el més que al final hem fet com Tarantino amb Kill Bill: hem dividit el programa en dos parts. O sigui, dues hores de programa! Però no us hi acostumeu, eh! És la nostra manera de celebrar l'estrena. (aquesta frase queda molt malament, semblo una adolescent a l'institut comentant amb les companyes com ha perdut la virg...)

I l'estrena, quan? Doncs sí que sí. Està al caure. Concretament el di...

Qui són els Maleïts Malparits?

Doncs en Jacint Casademont ( el de la barba) i en Jaume Fibla ( el sense barba). En Jacint és un noi que escriu guions, fa ràdio i es torna boig amb les croquetes. En Jaume té un grup de música anomenat The Xuscos, dibuixa còmics d'un porc volador i li pica un gra a l'esquena al que no arriba i sempre et demana que li rasquis tu, sobretot si ets dona i guapa. Junts s'han ajuntat per fer una cosa un xic decent i allunyar-se dels carrers, plens de drogues i prostitució, ja que no tenen diners per pagar-s'ho. Ara han parit Maleíts Malparits, el podcast, on es desfogaran setmanalment i així també s'estalvien un psicòleg. Que quan estrenem el primer programa? Encara no, més endavant, però us juro que queda poquet.

Què és Maleïts Malparits?

Doncs un podcast. Sí, ja saps, aquells programes de ràdio que no s'emeten enlloc, en cap ràdio. O sigui, que ho pots escoltar on i quan vulguis ja que ho pots escoltar on-line o descarregar-t'ho. Què més us puc explicar? Doncs que serà setmanal i de mitja durarà una horeta, minut més o minut menys, on parlarem a cada entrega d'un tema diferent. Per exemple, podem parlar una setmana de com lligar en una discoteca i a l'altra dels zombis en general. Quina és la gràcia d'escoltar a dos paios parlar de coses que potser ja coneixes? Doncs segons les nostres mares cap, però potser descobriràs coses que no coneixes sobre el tema, escoltaràs anècdotes vergonyosos o fins i tot servirà per fer-te companyia i riure una estona. Ah, per cert, no t'he explicat qui en són els dos protagonistes. Millor ho deixem per la següent entrada. I recorda, ja queda menys per l'estrena!

ara un podcast? fa falta?

 Ja feia temps que hi pensava. Volia fer un podcast, jo sol, sense ajuda de ningú. Fer-ho a la meva manera sense dependre de ningú: ni dels seus horaris, ni opinions, ni gustos, ni res. Però després vaig reflexionar-hi, i la veritat, no tinc una veu gaire bonica, i aguantar-la durant una hora podria ser un suplici (pregunteu-li als meus amics). Vaig apartar la idea, un paio parlant durant una hora no interessaria a ningú.

Llavors va ser quan vaig conèixer en Jaume, per Facebook. No sé qui va demanar la petició d'amistat a qui ni quina amistat en comú teníem, però va passar. Total, que un cop amics “faceboockils” vaig xafardejar el seu compte, com fem tots en aquests cassos. I cony, quina sorpresa! Aquell eixerit resultava ser d'allò més interessant: tenia un grup de musica, dibuixava còmics i tenia un sentit de l'humor singular, que en aquest cas “singular” vol dir exactament això, singular. Durant les següents setmanes ens vam començar a intercanviar comentaris i a fer-nos conyes. Érem com una parella d'aquelles que surten a les pel·lícules que s'enamoren per carta; almenys en el meu cas. Com podia que ser que aquell home polifacètic no fos famós? No ho arribava a comprendre. Vaig decidir fer-hi alguna cosa i el vaig entrevistar a la meva web. Segurament no el vaig llançar a l'estrellat però si que em va quedar clar que volia fer alguna cosa amb ell, i no, no era sexe ni res semblant.

Va ser just un dia tombat al llit pensant en com fer-me ric sense matar-m'hi gaire quan em vaig il·luminar. Vaig tancar la bombeta que havia encès sense voler i em vaig dir: ”és ell, amb ell he de fer el podcast”. I així li vaig dir, però va tirar pilotes fora. Semblava interessar-li ben poc, és més, encara ara dubto si ha escoltat mai un podcast o sap què és. Però a la segona va anar la vençuda i el vaig convèncer amb males arts: jo ho faria tot i ell només hauria de xerrar.

Una setmana després ja estem a punt per gravar la primera entrega del nostre podcast i no sé del cert ni de què parlarem, ni sí es podrà escoltar amb un mínim de qualitat i ni sí tindrà èxit. Això sí, us puc prometre que no haureu sentit res igual, ja sigui per bé o per mal.