MALEÏTS MALPARITS: EDICIÓ ESPECIAL CORONAVIRUS

De nou es reuneixen els dos mites sexuals de Catalunya ( Jaume Fibla i Jacint Casademont; tot i que no crec que fes falta concretar) per fer-la petar dels temes que preocupen a la població: el Tinder, la Bel Olid i penis.

La polla i la ploma

Benvolguts tots. Us volem comunicar que ha nascut un projecte que és la polla, concretament una web que es diu La Polla. Què és això? Doncs una pàgina plena d'humor servit per les més brillants plomes catalanes del moment. Sí, ja, però a mi que m'expliques et deus preguntar, oi? Doncs degut a que un dels dos malparits ha estat reclutat per formar-ne part. En Jacint escriurà periòdicament allà, així que ja podeu seguir aquell projecte com si no hi hagués demà. D'acord? Entreu-hi, llegiu i recomaneu-la ben fort. Fins que us sagni el dit de tan compartir l'enllaç. Bons minyons. Us estimem. Una mica, però de manera especial. Macos. Maques. Tots.

http://www.polla.cat/

Val, però quan estreneu?

Doncs decidit. El primer capítol (doble), de la primera temporada dels Maleïts Malparits dedicat a les pel·lícules que adapten còmics de superherois presentat per en Jaume i en Jacint s'entrenarà el...

O sigui, demà!

Qui són els Maleïts Malparits?

Doncs en Jacint Casademont ( el de la barba) i en Jaume Fibla ( el sense barba). En Jacint és un noi que escriu guions, fa ràdio i es torna boig amb les croquetes. En Jaume té un grup de música anomenat The Xuscos, dibuixa còmics d'un porc volador i li pica un gra a l'esquena al que no arriba i sempre et demana que li rasquis tu, sobretot si ets dona i guapa. Junts s'han ajuntat per fer una cosa un xic decent i allunyar-se dels carrers, plens de drogues i prostitució, ja que no tenen diners per pagar-s'ho. Ara han parit Maleíts Malparits, el podcast, on es desfogaran setmanalment i així també s'estalvien un psicòleg. Que quan estrenem el primer programa? Encara no, més endavant, però us juro que queda poquet.

A tope!

Hola amics. Aquí ens teniu, preparant-nos fort per l'estrena del programa. Si el podcast no funciona almenys podrem entrar a Gandia Shore.

ara un podcast? fa falta?

 Ja feia temps que hi pensava. Volia fer un podcast, jo sol, sense ajuda de ningú. Fer-ho a la meva manera sense dependre de ningú: ni dels seus horaris, ni opinions, ni gustos, ni res. Però després vaig reflexionar-hi, i la veritat, no tinc una veu gaire bonica, i aguantar-la durant una hora podria ser un suplici (pregunteu-li als meus amics). Vaig apartar la idea, un paio parlant durant una hora no interessaria a ningú.

Llavors va ser quan vaig conèixer en Jaume, per Facebook. No sé qui va demanar la petició d'amistat a qui ni quina amistat en comú teníem, però va passar. Total, que un cop amics “faceboockils” vaig xafardejar el seu compte, com fem tots en aquests cassos. I cony, quina sorpresa! Aquell eixerit resultava ser d'allò més interessant: tenia un grup de musica, dibuixava còmics i tenia un sentit de l'humor singular, que en aquest cas “singular” vol dir exactament això, singular. Durant les següents setmanes ens vam començar a intercanviar comentaris i a fer-nos conyes. Érem com una parella d'aquelles que surten a les pel·lícules que s'enamoren per carta; almenys en el meu cas. Com podia que ser que aquell home polifacètic no fos famós? No ho arribava a comprendre. Vaig decidir fer-hi alguna cosa i el vaig entrevistar a la meva web. Segurament no el vaig llançar a l'estrellat però si que em va quedar clar que volia fer alguna cosa amb ell, i no, no era sexe ni res semblant.

Va ser just un dia tombat al llit pensant en com fer-me ric sense matar-m'hi gaire quan em vaig il·luminar. Vaig tancar la bombeta que havia encès sense voler i em vaig dir: ”és ell, amb ell he de fer el podcast”. I així li vaig dir, però va tirar pilotes fora. Semblava interessar-li ben poc, és més, encara ara dubto si ha escoltat mai un podcast o sap què és. Però a la segona va anar la vençuda i el vaig convèncer amb males arts: jo ho faria tot i ell només hauria de xerrar.

Una setmana després ja estem a punt per gravar la primera entrega del nostre podcast i no sé del cert ni de què parlarem, ni sí es podrà escoltar amb un mínim de qualitat i ni sí tindrà èxit. Això sí, us puc prometre que no haureu sentit res igual, ja sigui per bé o per mal.